Un recorregut pel meu aprenentatge...

Voleu iniciar un viatge que vos transportarà per l’interior del meu aprenentatge? Voleu fer un recorregut per les meves competències assolides al llarg d’aquest primer curs d’Educació Infantil? Si és així, poseu-vos el cinturó, que comencem! Cada enllaç al llarg de la meva entrada, vos portarà a una experiència d'aprenentatge! 

                                             http://www.flickr.com/photos/virgirm/534527951/


Primerament, per endinsar-me en la meva formació com a docent, he hagut d’aprendre a REFLEXIONAR, i molt, ja des del primer dia que vaig voler iniciar els meus estudis. Com diu un filòsof xinés, Confuncio: "aprender sin reflexionar es malgastar la energía". Però no només reflexionar de la meva formació professional, sinó també de la meva formació com a persona. En la meva opinió, en els temps de crisi que estem, és fonamental tenir en compte els principis, recursos, coneixements, procediments i actituds dels quals es disposen. Voleu saber alguns dels meus? El què he après per al meu futur docent?

-En primer lloc, he après a conèixer quina és la meva funció, el meu paper cap a les noves generacions. M’he adonat que algunes de les meves tasques són les següents: orientar i guiar els aprenentatges, oferir oportunitats d’aprendre, escoltar, tenir en compte el coneixement dels infants (que sempre porten una prehistòria en el seu interior- tal i com diu el psicòleg Vigotsky), dialogar, interpretar, observar, fer ús de les TIC i de projectes com "Kuentalibros, viure la música, organitzar i gestionar el temps i els recursos, acompanyar els infants en la lectura i l’escriptura...

Tot això ha originat en mi, una nova imatge d’infant. Ara veig els infants amb unes ulleres molt diferents de les que tenia abans. Bé, de fet, el meu propòsit és mirar amb ulls d’infant, i deixar de costat per sempre més, la simple mirada d’adult egoista, que només té en compte els seus propis interessos. Al llarg d’aquest primer curs, m’he adonat que no s’ha de ser individualista, sinó treballar amb equip, comunicar-se amb els demés, fer front conjuntament a les situacions conflictives, respectar-se mútuament... i especialment respectar els infants i creure amb les seves pròpies capacitats.

-En segon lloc, he après a aprendre dels meus errors i a tenir en compte la meva pròpia psicologia i la dels demés. El recorregut és dificultós i requereix molt d’esforç. No hi ha res fàcil, però tampoc res que no es pugui aconseguir. El recorregut és llarg, mai no s’acaba, però la il·lusió i la essència de ser sempre ha d’estar present. He après que s’ha de ser resilent, fer front a les dificultats per superar-les, i fins i tot, sortir-ne més enfortit. Crec que ara, en els inicis de la meva primavera, cal tenir-ho més que mai present.

I fins aquí hem arribat en el recorregut del meu aprenentatge d’aquest primer curs. Espero que el viatgi vos hagi agradat. Això no obstant, prompte arribarà un altre viatge, un segon viatge, ple d’esperances, il·lusions, i sobretot, nous aprenentatges. Desprès d’aquest n’arribarà un altre, i un altre, i un altre... i així contínuament, però mai sense perdre’n l’esperança, encara que en aquests moments, l’àmbit educatiu sigui primordialment deficient.

"La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle". Maria Montessori. 

Per últim, un vídeo creat per mi! Espero que vos agradi!

Quin tipus de mestra seré en un futur?

Benvinguts i benvingudes a la meva nova entrada!

Així com havia dit en el meu bloc primercursevatorres.blogspot.com, una de les meves tasques a realitzar com a estudiant de mestra d'infantil és penjar alguns dels meus treballs. Aquests sempre realitzats amb una gran emoció i il·lusió. Per aquest motiu, aquí a sota podeu veure el meu primer treball de l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Aquest està format per un document que explica quin tipus de mestra vull ser, i a més a més, consta d'un vídeo que ho reflexa i ho expressa perfectament. El vídeo ha estat realitzat per unes companyes de curs anomenades Carolina i Alicia, juntament amb mi, i fent servir l'eina Photopeach. Una de les eines que estem utilitzant per ampliar el nostre PLE (el nostre entorn personal d'aprenentatge).

El document és el següent:

Quin Tipus de Mestre Vols Ser

El vídeo realitzat amb molt d'amor és aquest:

Anem cap a un futur educatiu... on PhotoPeach

Haig de comentar que el document i el vídeo que he realitzat em pareixen en aquests moments com una mena de juraments. Uns juraments que sento la necessitat de cumplir per vida i no rompre mai. Això és així perquè aquests són els meus proposits com a docent en la societat del segle XXI. No pretenc ser un model educatiu autista que passa dels seus alumnes, no vol evolucionar i simplement cobra un salari. Desitjo ser un model de mestra, que evoluciona per aconseguir la millora en l'educació de les noves generacions i que te passió i vocació per la feina que realitza, a més de professionalització. Aquesta no vol estar encallada en l'educació del segle XIX o XX, sinó que vol avançar a passes més grans del que pot fer el propi món.

Això mateix, vull tornar la il·lusió dels nens cap a l'aprenentatge. Vull dur a terme projectes on els alumnes puguin esdevenir els vertaders protagonistes del seu aprenentatge, així com que puguin construir el seu coneixement. No només vull basar-me en aspectes teòrics, sinó també amb principis pràctics que permetin la formació per a tota la vida, a més de poder fer front als problemes de la vida real, aplicant els coneixements obtinguts.

Crec que els meus principis com a mestra estan molt ben explicats, ara només fa falta aplicar-los en un futur perquè tohom aconsegueixi fer el seu camí. No es tracta de dur-los a terme de manera agressiva, sinó que es tracta d'anar-los incorporant dia a dia, amb un lleuger moviment.

"Aviat ensenyaré allò que som, aviat seré allò que ensenyi". Ho prometo, ho juro, però espero no equivocar-me. De totes formes, com que mai no ho sabré tot, aprendré a aprendre dels meus errors.

Moltes gràcies i fins un altra!

Espero que la meva entrada i el meu petit treball vos hagi agradat.

Eva Torres

Les meves primeres tasques com a futura mestra...

Com tota mestra d’infantil i de primària ha de presentar-se el primer dia d’escola als seus estimats alumnes, jo també començaré per fer el mateix. Em dic Eva Maria Torres Juan i tinc 17 anys(quasi 18), sí som jove, però ha arribat el moment d’emprendre els meus estudis com a “futura mestra d’infantil”.

 Aquí comença la meva història com a estudiant de mestra, comença el meu primer curs per després arribar a l’últim i definitiu. Tot això amb molta il·lusió i esperança per aconseguir que les pròximes generacions puguin tenir la millor educació possible. Una educació implantada de manera que es faci ús de les noves tecnologies, ja que els pròxims  nens i nenes creixeran amb aquestes, així com ho han fet els nens i nenes dels últims anys. Sempre d’una forma divertida i amena, que permeti aprendre al màxim i avorrir-se al mínim. Però totes aquestes idees, ja els aniré introduint a poc a poc, a mesura que avanci aquesta cursa. 

Una vegada acabats els meus estudis obligatoris i el batxillerat he decidit fer el grau d’infantil perquè simplement m’encanten els nens, però també perquè crec que tinc les qualitats suficients per ensenyar-los a aprendre el que els pertoca. A més, trobo que la resta de companys que també volen fer els mateixos estudis que jo, podem canviar el sistema educatiu de manera que no hi hagi tant de fracàs escolar i problemes que no passarien, si en algun moment de la nostra existència els haguéssim almenys intentat resoldre. Pel que fa la meva experiència en ensenyar a nens, s’ha de dir que és bastant reduïda, però en els últims 2 anys he dut a terme classes particulars durant l’estiu que han resultat ser fantàstiques i satisfactòries, sempre com he dit anteriorment amb molta il·lusió. De totes formes, encara que aquesta experiència ha set mínima, per això he emprès els estudis, per aconseguir ser una mestra amb una llarga experiència que dediqui el seu temps a l’ensenyament durant molts anys de la seva vida.

Dur-se a terme l’educació, no té fronteres. Tothom a de poder emprendre-la siguin quines siguin les circumstàncies. 

http://www.flickr.com/photos/bravabratislava/3138595023/