Un recorregut pel meu aprenentatge...

Voleu iniciar un viatge que vos transportarà per l’interior del meu aprenentatge? Voleu fer un recorregut per les meves competències assolides al llarg d’aquest primer curs d’Educació Infantil? Si és així, poseu-vos el cinturó, que comencem! Cada enllaç al llarg de la meva entrada, vos portarà a una experiència d'aprenentatge! 

                                             http://www.flickr.com/photos/virgirm/534527951/


Primerament, per endinsar-me en la meva formació com a docent, he hagut d’aprendre a REFLEXIONAR, i molt, ja des del primer dia que vaig voler iniciar els meus estudis. Com diu un filòsof xinés, Confuncio: "aprender sin reflexionar es malgastar la energía". Però no només reflexionar de la meva formació professional, sinó també de la meva formació com a persona. En la meva opinió, en els temps de crisi que estem, és fonamental tenir en compte els principis, recursos, coneixements, procediments i actituds dels quals es disposen. Voleu saber alguns dels meus? El què he après per al meu futur docent?

-En primer lloc, he après a conèixer quina és la meva funció, el meu paper cap a les noves generacions. M’he adonat que algunes de les meves tasques són les següents: orientar i guiar els aprenentatges, oferir oportunitats d’aprendre, escoltar, tenir en compte el coneixement dels infants (que sempre porten una prehistòria en el seu interior- tal i com diu el psicòleg Vigotsky), dialogar, interpretar, observar, fer ús de les TIC i de projectes com "Kuentalibros, viure la música, organitzar i gestionar el temps i els recursos, acompanyar els infants en la lectura i l’escriptura...

Tot això ha originat en mi, una nova imatge d’infant. Ara veig els infants amb unes ulleres molt diferents de les que tenia abans. Bé, de fet, el meu propòsit és mirar amb ulls d’infant, i deixar de costat per sempre més, la simple mirada d’adult egoista, que només té en compte els seus propis interessos. Al llarg d’aquest primer curs, m’he adonat que no s’ha de ser individualista, sinó treballar amb equip, comunicar-se amb els demés, fer front conjuntament a les situacions conflictives, respectar-se mútuament... i especialment respectar els infants i creure amb les seves pròpies capacitats.

-En segon lloc, he après a aprendre dels meus errors i a tenir en compte la meva pròpia psicologia i la dels demés. El recorregut és dificultós i requereix molt d’esforç. No hi ha res fàcil, però tampoc res que no es pugui aconseguir. El recorregut és llarg, mai no s’acaba, però la il·lusió i la essència de ser sempre ha d’estar present. He après que s’ha de ser resilent, fer front a les dificultats per superar-les, i fins i tot, sortir-ne més enfortit. Crec que ara, en els inicis de la meva primavera, cal tenir-ho més que mai present.

I fins aquí hem arribat en el recorregut del meu aprenentatge d’aquest primer curs. Espero que el viatgi vos hagi agradat. Això no obstant, prompte arribarà un altre viatge, un segon viatge, ple d’esperances, il·lusions, i sobretot, nous aprenentatges. Desprès d’aquest n’arribarà un altre, i un altre, i un altre... i així contínuament, però mai sense perdre’n l’esperança, encara que en aquests moments, l’àmbit educatiu sigui primordialment deficient.

"La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle". Maria Montessori. 

Per últim, un vídeo creat per mi! Espero que vos agradi!