miércoles, 17 de junio de 2015

Presentació del meu Treball de Fi de Grau...

En aquesta nova entrada vos presento la pàgina web (Wix), que he creat per reflectir el meu Treball de Fi de Grau (TFG), titolat: 

"L'EPORTAFOLI: UNA MALETA INTERACTIVA D'APRENENTATGES"

Imatge pròpia

En ella, es mostraran totes les competències assolides al llarg de la meva formació acadèmica durant 4 anys, així com els canvis produïts tant a nivell personal com professional. Tot, a través de l'ús d'una eina de la Web 2.0 tant essencial com és el blog. 

Espero que vos agradi!  

domingo, 31 de agosto de 2014

Un tercer viatge pel fons de l'educació...



Encara me'n recordo bé del primer dia que vaig decidir emprendre el grau d'Educació Infantil, plena d'il·lusió per conquistar el gran vaixell de l'educació. Això no obstant, em sentia com si m'haguessin tirat a la mar sense saber nadar, ja que era tant el que havia d'aprendre i adquirir per anar convertint-me a poc a poc en mestra. Però ara, en un obrir i tancar els ulls, em trobo amb l'experiència, els coneixements i els aprenentatges, d'un tercer viatge pel fons de l'educació, un viatge que ha fet encendre encara més, la meva il·lusió. 

                                                                     Imatge pròpia

Aquest últim curs m'ha permès aprendre a nadar, a mantenir-me a flota i no enfonsar-me davant les dificultats, i el més important de tot, a sobreviure davant qualsevol naufragi. A més, fins el primer dia del tercer curs fins a dia d'avui, he après aspectes tant importants com els següents: 

-En primer lloc, com a mestra, he de ser una figura clau a l'hora de detectar, diagnosticar i dissenyar estratègies d'intervenció educatives, no només per atendre a la diversitat de l'alumnat, sinó també, per donar resposta a les diferents necessitats educatives que puguin presentar els alumnes al llarg del seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Una assignatura d'aquest tercer any que especialment m'ha ajudat a reforçar aquesta idea, és la de Trastorns del Desenvolupament. Amb ella, hem après molt sobre la llengua de signes, i hem analitzat casos d'infants, establert hipòtesis diagnòstiques, i pensat amb possibles mesures educatives. Aquí en teniu un exemple: 


-En segon lloc, he anat adquirint més habilitats a l'hora d'intervenir amb les criatures, així com més destreses per observar i reflexionar sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge (propis i de cara als meus futurs alumnes). Tampoc no se'm pot oblidar la idea de que: "Els ulls de la mestra són un mirall per a l'infant" (Vicenç Arnaiz). A més a més, he tingut l'oportunitat, gràcies a diverses assignatures, de dissenyar múltiples contextos lúdics, que proporcionin grans quantitats de coneixement per a les criatures. 

-Així mateix, des d'una altra perspectiva, durant aquest tercer viatge pel món de l'educació, també m'he pogut anar conscienciant de la gran importància de les matemàtiques en el desenvolupament integral dels més petits, així com del fet d'anar introduint idees del medi natural, geogràfic, social i cultural. Això és així, ja que gràcies a aquests últims, i el fet de partir-se de l'experiència prèvia de les criatures i de l'aprenentatge d'aquestos a través de materials manipulables, constitueixen els ingredients essencials per a l'organització del seu propi coneixement. En el següent enllaç es pot trobar una unitat didàctica que ho demostra: 

-Per un altre costat, dins del món tecnològic en el qual ens trobem immersos, també he après la importància que té, tenir en compte els valors i contravalors que es poden amagar darrere de qualsevol pel·lícula (com ara en Ice Age), conte, enllaç d'Internet, producció de qualsevol mitjà de comunicació de masses, o fins i tot, he après el fet de considerar els seus possibles avantatges educatius. Tot això sense oblidar, tal i com he dit en anys anteriors, l'essencialitat de la reflexió constant, ja que sense reflexió, no només es perd l'essència del passat i del futur, sinó també la del present. 

-Per finalitzar, m'agradaria destacar un dels eixos principals que ha constituït aquest tercer viatge pel món de l'educació, i que és la realització del Pràcticum amb infants d'entre 0 i 3 anys. Amb les pràctiques, no només he pogut avaluar els meus resultats, sinó adquirir consciència de tot el procés assolit. També, m'han ajudat a observar si el que realment estic estudiant m'agrada, i a desenvolupar les capacitats i competències necessàries com a futura docent.

Tanmateix, he pogut avaluar si estic preparada per actuar com a mestra, i a conèixer quins aspectes he de millorar. A més a més, he pogut aprendre com és el funcionament d'una escola d'infantil, i a donar importància a aspectes tant essencials com: el diàleg, la conversa, el treball en equip, l'adequada organització del temps, la col·laboració i l'establiment de confiança mútua amb les famílies, la importància de participar en els diversos seminaris de pràctiques i reunions informatives,...

Per una altra banda, analitzar i reflexionar sobre el desenvolupament de les meves competències professionals, m'ha fet adonar que els coneixements i habilitats que s'han d'anar aprenent i adquirint com a mestra, no són tancats, sinó que han d'estar en constant moviment al llarg de tota la vida (tant professional, com personal). Així mateix, m'ha sorprès que moltes d'aquestes competències, ja les tingués bastant treballades abans del començament de les pràctiques, i que ara, gràcies al Pràcticum, hagi pogut vincular allò que ja sabia a nivell teòric amb la pràctica.

Per últim, m'agradaria acabar amb una de les reflexions més significatives, que he pogut extreure al llarg d'aquest primer període de pràctiques, i que em serveix per tenir en compte per al Pràcticum II i el meu futur docent:

"Des del primer dia, s'ha de pensar en no ser una mestra model, sinó en aprofitar per aprendre dels propis errors, i d'aquestos, ser una miqueta millor cada dia. Està clar que no hi ha cap solució ni remei, i que la millor pràctica educativa, és la que després es va descobrint dia a dia amb els infants, tenint en compte que cada grup serà un món de vivències diferents, a les quals adaptar-s'hi". 

A continuació es pot observar un vídeo elaborat per mi, a on s'expressen diversos dels meus aprenentatges al llarg d'aquest tercer curs: 

sábado, 10 de agosto de 2013

Un segon viatge ple de reflexions...

Ja he passat un segon curs, un segon viatge pels indrets educatius de l’etapa d’infantil, i que com vaig dir l’any passat, és el principi de tota una successió de viatges, que encara estan per arribar. El trajecte no és fàcil, s’hi troben turbulències, però amb esforç i constància, cada experiència d’aprenentatge esdevé una peça més per a la construcció del meu coneixement. Voleu saber quines són les últimes peces que he anat col·locant en la meva formació com a futura docent des dels inicis d’aquest segon curs?


-En primer lloc, per tal de col·locar les noves peces del meu aprenentatge, he hagut d’aprendre a ser resilent, a fer front als obstacles que se m’han anat presentant al llarg del curs, per tal de sortir-ne enfortida i amb una sensació positiva. Probablement, el que més m’ha proporcionat aquesta lliçó de vida, ha sigut un llibre que sens dubte, no m’ha deixat indiferent: el llibre Quiet. Gràcies a aquest, i també d’assignatures com Psicologia Educativa, he pogut aprendre que qualsevol aspecte de la vida es supera a través d’anar provant i fallant. Així, ningú ensenya a ser professor, ja que es va aprenent a partir dels errors produïts, tal i com apareix explicat en un petit fragment del següent enllaç: http://segoncursevatorres.blogspot.com.es/2012/10/la-importancia-de-la-psicologia.html.

Per altra banda, he pogut gaudir d’aprendre dels factors que estan implicats en el procés d’aprenentatge, no només dels meus futurs alumnes, sinó també de la meva formació com a docent. En són molts els factors, com ara, cognitius, afectius,... però encara sembla que molts d’ells els ignorem, i no ha de ser així. Les noves lleis educatives tampoc ajuden mica a tenir-los en compte, i es demana una escola inclusiva en la qual es doni prioritat a l’educació de les emocions, i les noves lleis l’únic que aconsegueixen és enfonsar-la, quan avui en dia és ben conegut per tothom, que una escola basada en la inclusió através de l’educació emocional és primordial. 

-En segon lloc, aquest segon curs he pogut aprendre la importància d’observar i documentar tot el recorregut d’ensenyament-aprenentatge, fent ús de les estratègies educatives necessàries per a adaptar-se a cada infant. Per un altre costat, també la importància de ser un model per als infants, i de tenir cura del meu propi cos, per tal de que els infants també aprenguin a tenir cura del seu. Són aspectes que semblen obvis a simple vista, però la majoria de vegades es deixen de costat, precisament per aquesta obvietat. De la mateixa forma, he pogut prendre consciència de la relació que hi ha entre psicologia i motricitat, i de la tècnica fascinant que pot arribar a ser per tal de conèixer quines són les característiques dels infants, la seva personalitat, i el seu propi jo.

-En tercer lloc, he après que és molt important viure cada instant educatiu com una experiència inoblidable i fantàstica, ja que cada nova peça de coneixement representa un abans i un després, i et deixa, sens dubte, indiferent. Aquest esperit de positivitat l’he pogut obtenir de cada nou aprenentatge que he anat assolint, però també d’una vivència meravellosa de la qual he pogut gaudir aquest segon curs, i que es pot visualitzar en el següent enllaç: http://segoncursevatorres.blogspot.com.es/2013/06/una-experiencia-de-las-que-nunca-se.html.

Tot això a través de la reflexió, la constància, l’esforç, el saber estar, el fet de viure amb entusiasme la meva formació, el creure amb mi mateixa,... així com també, per l’alegria d’anar a construint a poc a poc, les peces del meu coneixement com a futura docent.

Si crees totalmente en ti mismo, no habrá nada que esté fuera de tus posibilidades”. Wayne W. Dyer

Ara ja només em falta obrir nous camins per donar pas a un tercer curs, i com diu Mary Lou Cook:

“Para abrir nuevos caminos, hay que inventar, experimentar, crecer, correr riesgos, romper las reglas, equivocarse y divertirse, siempre aprendiendo de los errores”

Per últim, un vídeo creat per mí mateixa, amb un recull de totes aquelles cites que més m'han fet reflexionar i aprendre aquest segon curs:

video



martes, 31 de julio de 2012

Un recorregut pel meu aprenentatge...


Voleu iniciar un viatge que vos transportarà per l’interior del meu aprenentatge? Voleu fer un recorregut per les meves competències assolides al llarg d’aquest primer curs d’Educació Infantil? Si és així, poseu-vos el cinturó, que comencem! Cada enllaç al llarg de la meva entrada, vos portarà a una experiència d'aprenentatge! 

Oveja con cinturón
                                             http://www.flickr.com/photos/virgirm/534527951/


Primerament, per endinsar-me en la meva formació com a docent, he hagut d’aprendre a REFLEXIONAR, i molt, ja des del primer dia que vaig voler iniciar els meus estudis. Com diu un filòsof xinés, Confuncio: "aprender sin reflexionar es malgastar la energía". Però no només reflexionar de la meva formació professional, sinó també de la meva formació com a persona. En la meva opinió, en els temps de crisi que estem, és fonamental tenir en compte els principis, recursos, coneixements, procediments i actituds dels quals es disposen. Voleu saber alguns dels meus? El què he après per al meu futur docent?

-En primer lloc, he après a conèixer quina és la meva funció, el meu paper cap a les noves generacions. M’he adonat que algunes de les meves tasques són les següents: orientar i guiar els aprenentatges, oferir oportunitats d’aprendre, escoltar, tenir en compte el coneixement dels infants (que sempre porten una prehistòria en el seu interior- tal i com diu el psicòleg Vigotsky), dialogar, interpretar, observar, fer ús de les TIC i de projectes com "Kuentalibros, viure la música, organitzar i gestionar el temps i els recursos, acompanyar els infants en la lectura i l’escriptura...

Tot això ha originat en mi, una nova imatge d’infant. Ara veig els infants amb unes ulleres molt diferents de les que tenia abans. Bé, de fet, el meu propòsit és mirar amb ulls d’infant, i deixar de costat per sempre més, la simple mirada d’adult egoista, que només té en compte els seus propis interessos. Al llarg d’aquest primer curs, m’he adonat que no s’ha de ser individualista, sinó treballar amb equip, comunicar-se amb els demés, fer front conjuntament a les situacions conflictives, respectar-se mútuament... i especialment respectar els infants i creure amb les seves pròpies capacitats.

-En segon lloc, he après a aprendre dels meus errors i a tenir en compte la meva pròpia psicologia i la dels demés. El recorregut és dificultós i requereix molt d’esforç. No hi ha res fàcil, però tampoc res que no es pugui aconseguir. El recorregut és llarg, mai no s’acaba, però la il·lusió i la essència de ser sempre ha d’estar present. He après que s’ha de ser resilent, fer front a les dificultats per superar-les, i fins i tot, sortir-ne més enfortit. Crec que ara, en els inicis de la meva primavera, cal tenir-ho més que mai present.

I fins aquí hem arribat en el recorregut del meu aprenentatge d’aquest primer curs. Espero que el viatgi vos hagi agradat. Això no obstant, prompte arribarà un altre viatge, un segon viatge, ple d’esperances, il·lusions, i sobretot, nous aprenentatges. Desprès d’aquest n’arribarà un altre, i un altre, i un altre... i així contínuament, però mai sense perdre’n l’esperança, encara que en aquests moments, l’àmbit educatiu sigui primordialment deficient.

"La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle". Maria Montessori. 

Per últim, un vídeo creat per mi! Espero que vos agradi!

video

sábado, 29 de octubre de 2011

Quin tipus de mestra seré en un futur?

Benvinguts i benvingudes a la meva nova entrada!

Així com havia dit en el meu bloc primercursevatorres.blogspot.com, una de les meves tasques a realitzar com a estudiant de mestra d'infantil és penjar alguns dels meus treballs. Aquests sempre realitzats amb una gran emoció i il·lusió. Per aquest motiu, aquí a sota podeu veure el meu primer treball de l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Aquest està format per un document que explica quin tipus de mestra vull ser, i a més a més, consta d'un vídeo que ho reflexa i ho expressa perfectament. El vídeo ha estat realitzat per unes companyes de curs anomenades Carolina i Alicia, juntament amb mi, i fent servir l'eina Photopeach. Una de les eines que estem utilitzant per ampliar el nostre PLE (el nostre entorn personal d'aprenentatge).

El document és el següent:

Quin Tipus de Mestre Vols Ser

El vídeo realitzat amb molt d'amor és aquest:

Anem cap a un futur educatiu... on PhotoPeach

Haig de comentar que el document i el vídeo que he realitzat em pareixen en aquests moments com una mena de juraments. Uns juraments que sento la necessitat de cumplir per vida i no rompre mai. Això és així perquè aquests són els meus proposits com a docent en la societat del segle XXI. No pretenc ser un model educatiu autista que passa dels seus alumnes, no vol evolucionar i simplement cobra un salari. Desitjo ser un model de mestra, que evoluciona per aconseguir la millora en l'educació de les noves generacions i que te passió i vocació per la feina que realitza, a més de professionalització. Aquesta no vol estar encallada en l'educació del segle XIX o XX, sinó que vol avançar a passes més grans del que pot fer el propi món.

Això mateix, vull tornar la il·lusió dels nens cap a l'aprenentatge. Vull dur a terme projectes on els alumnes puguin esdevenir els vertaders protagonistes del seu aprenentatge, així com que puguin construir el seu coneixement. No només vull basar-me en aspectes teòrics, sinó també amb principis pràctics que permetin la formació per a tota la vida, a més de poder fer front als problemes de la vida real, aplicant els coneixements obtinguts.

Crec que els meus principis com a mestra estan molt ben explicats, ara només fa falta aplicar-los en un futur perquè tohom aconsegueixi fer el seu camí. No es tracta de dur-los a terme de manera agressiva, sinó que es tracta d'anar-los incorporant dia a dia, amb un lleuger moviment.

"Aviat ensenyaré allò que som, aviat seré allò que ensenyi". Ho prometo, ho juro, però espero no equivocar-me. De totes formes, com que mai no ho sabré tot, aprendré a aprendre dels meus errors.

Moltes gràcies i fins un altra!

Espero que la meva entrada i el meu petit treball vos hagi agradat.

Eva Torres

jueves, 29 de septiembre de 2011

Les meves primeres tasques com a futura mestra...


Com tota mestra d’infantil i de primària ha de presentar-se el primer dia d’escola als seus estimats alumnes, jo també començaré per fer el mateix. Em dic Eva Maria Torres Juan i tinc 17 anys(quasi 18), sí som jove, però ha arribat el moment d’emprendre els meus estudis com a “futura mestra d’infantil”.
 Aquí comença la meva història com a estudiant de mestra, comença el meu primer curs per després arribar a l’últim i definitiu. Tot això amb molta il·lusió i esperança per aconseguir que les pròximes generacions puguin tenir la millor educació possible. Una educació implantada de manera que es faci ús de les noves tecnologies, ja que els pròxims  nens i nenes creixeran amb aquestes, així com ho han fet els nens i nenes dels últims anys. Sempre d’una forma divertida i amena, que permeti aprendre al màxim i avorrir-se al mínim. Però totes aquestes idees, ja els aniré introduint a poc a poc, a mesura que avanci aquesta cursa. 
Una vegada acabats els meus estudis obligatoris i el batxillerat he decidit fer el grau d’infantil perquè simplement m’encanten els nens, però també perquè crec que tinc les qualitats suficients per ensenyar-los a aprendre el que els pertoca. A més, trobo que la resta de companys que també volen fer els mateixos estudis que jo, podem canviar el sistema educatiu de manera que no hi hagi tant de fracàs escolar i problemes que no passarien, si en algun moment de la nostra existència els haguéssim almenys intentat resoldre. Pel que fa la meva experiència en ensenyar a nens, s’ha de dir que és bastant reduïda, però en els últims 2 anys he dut a terme classes particulars durant l’estiu que han resultat ser fantàstiques i satisfactòries, sempre com he dit anteriorment amb molta il·lusió. De totes formes, encara que aquesta experiència ha set mínima, per això he emprès els estudis, per aconseguir ser una mestra amb una llarga experiència que dediqui el seu temps a l’ensenyament durant molts anys de la seva vida.

Dur-se a terme l’educació, no té fronteres. Tothom a de poder emprendre-la siguin quines siguin les circumstàncies. 

http://www.flickr.com/photos/bravabratislava/3138595023/


L-09 (interior) (vendida)