Ja he passat un segon curs, un segon viatge pels indrets educatius de
l’etapa d’infantil, i que com vaig dir l’any passat, és el principi de tota una
successió de viatges, que encara estan per arribar. El trajecte no és fàcil,
s’hi troben turbulències, però amb esforç i constància, cada experiència d’aprenentatge
esdevé una peça més per a la construcció del meu coneixement. Voleu saber
quines són les últimes peces que he anat col·locant en la meva formació com a
futura docent des dels inicis d’aquest segon curs?
-En primer lloc, per tal de col·locar les noves peces del meu aprenentatge,
he hagut d’aprendre a ser resilent, a fer front als obstacles que se m’han anat
presentant al llarg del curs, per tal de sortir-ne enfortida i amb una sensació
positiva. Probablement, el que més m’ha proporcionat aquesta lliçó de vida, ha
sigut un llibre que sens dubte, no m’ha deixat indiferent: el llibre Quiet. Gràcies a aquest, i també d’assignatures com
Psicologia Educativa, he pogut aprendre que qualsevol aspecte de la vida es
supera a través d’anar provant i fallant. Així, ningú ensenya a ser
professor, ja que es va aprenent a partir dels errors produïts, tal i com
apareix explicat en un petit fragment del següent enllaç: http://segoncursevatorres.blogspot.com.es/2012/10/la-importancia-de-la-psicologia.html.
Per altra banda, he pogut gaudir d’aprendre dels factors que estan implicats en el procés d’aprenentatge, no només dels meus futurs alumnes,
sinó també de la meva formació com a docent. En són molts els factors, com ara, cognitius,
afectius,... però encara sembla que molts d’ells els ignorem, i no ha de ser així.
Les noves lleis educatives tampoc ajuden mica a tenir-los en compte, i es
demana una escola inclusiva en la qual es doni prioritat a l’educació de les
emocions, i les noves lleis l’únic que aconsegueixen és enfonsar-la, quan avui
en dia és ben conegut per tothom, que una escola basada en la inclusió através de l’educació emocional és primordial.
-En segon lloc, aquest segon curs he pogut aprendre la importància d’observar
i documentar tot el recorregut d’ensenyament-aprenentatge, fent ús de les
estratègies educatives necessàries per a adaptar-se a cada infant. Per un altre
costat, també la importància de ser un model per als infants, i de tenir cura
del meu propi cos, per tal de que els infants també aprenguin a tenir cura del
seu. Són aspectes que semblen obvis a simple vista, però la majoria de vegades
es deixen de costat, precisament per aquesta obvietat. De la mateixa forma, he
pogut prendre consciència de la relació que hi ha entre psicologia i
motricitat, i de la tècnica fascinant que pot arribar a ser per tal de conèixer
quines són les característiques dels infants, la seva personalitat, i el seu
propi jo.
-En tercer lloc, he après que és molt important viure cada instant educatiu
com una experiència inoblidable i fantàstica, ja que cada nova peça de
coneixement representa un abans i un després, i et deixa, sens dubte,
indiferent. Aquest esperit de positivitat l’he pogut obtenir de cada nou
aprenentatge que he anat assolint, però també d’una vivència meravellosa de la
qual he pogut gaudir aquest segon curs, i que es pot visualitzar en el següent
enllaç: http://segoncursevatorres.blogspot.com.es/2013/06/una-experiencia-de-las-que-nunca-se.html.
Tot això a través de la reflexió, la constància, l’esforç, el saber estar,
el fet de viure amb entusiasme la meva formació, el creure amb mi mateixa,...
així com també, per l’alegria d’anar a construint a poc a poc, les peces del
meu coneixement com a futura docent.
“Si crees totalmente en ti mismo, no
habrá nada que esté fuera de tus posibilidades”. Wayne W. Dyer
Ara ja només em falta obrir nous camins per donar pas a un tercer curs, i
com diu Mary Lou Cook:
“Para
abrir nuevos caminos, hay que inventar, experimentar, crecer, correr riesgos,
romper las reglas, equivocarse y divertirse, siempre aprendiendo de los
errores”
Per últim, un vídeo creat per mí mateixa, amb un recull de totes aquelles cites que més m'han fet reflexionar i aprendre aquest segon curs:
Per últim, un vídeo creat per mí mateixa, amb un recull de totes aquelles cites que més m'han fet reflexionar i aprendre aquest segon curs:
Eva,
ResponderEliminarÉs increïble l’enorme i llarg recorregut que has realitzar durant aquest any, l’entusiasme que has desprès mentre et llegia, la motivació amb la que vares enfrontar-te al segon curs així com també, la quantitat de nous aprenentatges que has emmagatzemat.també dir que has demostrat que “El trajecte no és fàcil, s’hi troben turbulències, però amb esforç i constància, cada experiència d’aprenentatge esdevé una peça més per a la construcció del meu coneixement”. Com a companya teva, em sentia reconeguda en cada una de les paraules i de les frases que deies, com puguin ser en referència a: l’escola inclusiva, la importància de les emocions dins l’aula, l’observació i la documentació del procés d’aprenentatge o les estratègies educatives, entre altres. Així com a futura docent també considero que l’experiència del musical, ens ha ajudat a donar una passa més enllà en referència a les emocions i de la seva expressivitat. PEr continuar, esmentar que les frases del vídeo han deixat evident que cada dia intentes créixer i millorar, adonar-te del avanços que fas i dels errors que comets, t’ajuda a créixer com a persona i com a mestra. Per acabar, dir-te que et desitjo el millor per aquest nou curs que comença, i que pugues anar unint noves peces al teu bagatge personal.
Molta sort.
Eva,
ResponderEliminarCom n'Alicia ja et comenta, és impressionant com has comunicat en aquest text els canvis que el camí recorregut t'han aportat... Tant d'aprenentatge, tant de creiexement es veuen reflectits en tots els teus èxits com alumna...i tot plegat fa que poc a poc, et vagis convertint amb la bona mestra que algun dia, no tant llunyà, seràs ... Ànims i endavant!!